español |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
WPITE
Cercar:
SOTO CARMONA, ALVARO []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 4   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Población y diferencias regionales. Mercado y relaciones de trabajo. Poder sindical, Estado del Bienestar
Soto Carmona, Álvaro

En: Historia de la España actual : 1939 - 2000 : autoritarismo y democracia. Madrid ; Barcelona : Marcial Pons, 2001. p. 193-225
ISBN 8472488993

El capítol se centra en l'evolució esdevinguda en les relacions laborals a Espanya durant els darrers anys del franquisme, l'entrada de la Democràcia i la primera dècada de vigència del nou sistema polític. En aquest sentit, l'autor fa esment de l'augment de població (de 34 milions el 1970 a 37 milions el 1981) i de la focalització de les àrees de creixement al litoral mediterrani i, en menor mesura, a l'eix de l'Ebre. L'estudi de l'evolució econòmica també es fa patent amb la recessió, la crisi mundial i la debilitat del sistema productiu protegit com a principals problemes, juntament amb l'atur i, durant bona part del període, la inestabilitat política. Finalment, el capítol analitza la consolidació de la sanitat i el manteniment de polítiques educatives erràtiques.

Matèries: Transició ; Democràcia ; Sindicalisme ; Conflictivitat laboral
Autors add.:Díaz Gijón, José


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Huelgas en el franquismo causas laborales - consecuencias políticas
Soto Carmona, Álvaro

Historia Social. (Alzira ; València. 30 (1998) p. 39-61)

Les línies interpretatives de l'estudi són les següents: 1) No és possible analitzar el fenomen de les vagues a Espanya durant la dictadura franquista sense tenir en compte la naturalesa política del règim. 2) La tasca de l'oposició política es troba íntimament lligada a l'activitat de Vagues. 3) Les transformacions estructurals que es produeixen durant el període no expliquen per si mateixes el conflicte social, i encara menys les Vagues. 4) El canvi en la composició dels actors socials, així com llur presència en el medi és un factor decisiu per a explicar l'increment del nombre de vagues. 5) Malgrat la Repressió i la manca de preparació de les organitzacions obreres per a la derrota posterior a la Guerra Civil, mai no faltaren nuclis resistents (memòria), tot i que en els primers anys foren molt febles. 6) La formació de la "nova classe obrera", paral·lelament a l'entrada de noves generacions d'obrers sense experiència organitzativa, permeteren canvis que afavoriren l'increment de la protesta. 7) L'ús de mitjans legals, combinats amb pràctiques il·legals, reforçaren les organitzacions, incrementaren la participació i dificultaren la repressió. 8) El moviment obrer adoptà fórmules democràtiques, fet que implicà una ruptura amb el passat. 9) S'assisteix a la formació d'una nova cultura obrera més propera als ciutadans. 10) Per bé que les demandes pròpiament laborals foren quantitativament les més importants, aquestes apareixen lligades a demandes democràtiques, adquirint així una natura política de la qual n'eren conscients les autoritats i els mateixos impulsors de tals vagues.

Matèries: Vagues ; Moviment obrer ; Sindicalisme ; Sindicats ; Conflictivitat social ; Conflictivitat laboral ; Actituds polítiques ; Antifranquisme ; Oposició


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estructura social : Relaciones laborales y huelgas
Soto Carmona, Álvaro

En: Historia de la España actual: 1939 - 2000 : autoritarismo y democracia. Madrid ; Barcelona : Marcial Pons, 2001. p. 193-225
ISBN 8472488993

El capítol explica els importants canvis que s'experimentaren en l'estructura social com a conseqüència del pas de l'agricultura a la indústria. Així, l'urbanització, l'educació i el consum van implicar una Ruptura amb les formes de vida tradicionals, quelcom que anà naturalment seguit del sorgiment de nous conflictes socials. Així, les associacions de veïns van esdevenir, juntament amb els estudiants un instrument actiu de lluita social, en un marc de secularització i de puixança del moviment obrer. Es detalla igualment al document la millora del nivell de vida (sense redistribució de la renda) i el debat sobre el moment en què es creà a Espanya l'Estat de Benestar, que a parer de l'autor se situaria a finals de la dècada de 1970.

Matèries: Sindicalisme ; Canvi social ; Transició ; UGT ; CCOO ; Vagues ; Conflictivitat laboral ; Conflictivitat social
Autors add.:Díaz Gijón, José


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4
seleccionar
imprimir
Text en PDF
Bookmark and Share
De las Cortes orgánicas a las Cortes democráticas
Soto Carmona, Álvaro

Ayer. (Madrid. Núm 15 (1994) p. 109-134)

L'article "De las Cortes orgánicas a las Cortes democráticas" d'Álvaro Soto Carmona estudia el pas de la dictadura a la Democràcia que s'experimentà a Espanya durant la dècada de 1970 a partir del sistema parlamentari. Així, admetent que les Corts són òrgans col·lectius amb funcions legislatives però sense implicar necessàriament l'existència d'una realitat democràtica, l'article analitza la participació, les lleis i el procés polític a partir de l'observació de tres fenòmens, a saber: 1) La universalització de la participació. 2) L'acceptació de les demandes ciutadanes. 3) La divisió de poders efectiva que convertí el poder legislatiu en dipositari de la sobirania nacional i desplaçà el monopoli executiu del franquisme. El document se centra en el període de transformació esdevingut entre 1976 i 1979, malgrat que de manera marginal es fan també al·lusions al funcionament franquista previ i al transcurs de la I Legislatura (1979-1982).
Matèries: Demòcrates ; Transició ; Militància ; Militàncies ; Actituds polítiques ; Canvi polític
Accés: https://www.ahistcon.org/PDF/numeros/ayer15_LaTransicionalaDemocraciaenEspana_Redero.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  WPITE : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3